PASOS A SEGUIR:
1- Dissenyar una Unitat Didàctica d'unes 3 hores de l'assignatura de Màrqueting o de Gestió del Coneixement per a un grup d'alumnes d'Enginyeria Industrial , de la següent manera:
1. Fer la primera part de la UD de forma presencial (1 hora).
1- Dissenyar una Unitat Didàctica d'unes 3 hores de l'assignatura de Màrqueting o de Gestió del Coneixement per a un grup d'alumnes d'Enginyeria Industrial , de la següent manera:
1. Fer la primera part de la UD de forma presencial (1 hora).
2. Fer la segona part en modalitat webinar (1 hora).
Tenir en compte literatura referent a:
http://www.webmeetinglogin.com/go/cresca/RjV3k44
3. Fer la tercera part sota el constructe eLearning, és a dir, amb un típic campus online. En el meu cas, amb Claroline o Dokeos. 1 hora (si es fes presencial).
Del resultat dels anàlisis quantitatiu i qualitatiu, presentació i discusió dels resultats (punt 6).
Aquests estaran basats en la síntesi de la següent taula:
Aquesta taula reflectirà de manera sintètica i quantitativa, els resultats obtinguts i, el que és més important, permeterà fusionar factors i constructes gràcies a fòrmules de tipus economètric, com ara:
Eficiència = Factor1 + Factor2 * Factor6 - Factor5
Eficiència = Factor3 * Factor5
Etc...
Podrem arribar a donar resultats objectius i comparatius de factors subjectius sobre l'eficiència en fomació sota els constructes investigats (presencialitat, webinars, eLearning).
(Hem d'entendre els operands (+, - i *) com a: presència de factor, absència de factor i connexió / simultaneïtat de factors, respectivament).
Aquests estaran basats en la síntesi de la següent taula:
Factor-1 | Factor-2 | ... | Factor n | Mitjana | Desv.Típ | C.Varia | |
Presenc. | |||||||
Webinar | |||||||
eLearn | |||||||
Mitjana | |||||||
Desv.Típ | |||||||
C.Varia |
Aquesta taula reflectirà de manera sintètica i quantitativa, els resultats obtinguts i, el que és més important, permeterà fusionar factors i constructes gràcies a fòrmules de tipus economètric, com ara:
Eficiència = Factor1 + Factor2 * Factor6 - Factor5
Eficiència = Factor3 * Factor5
Etc...
Podrem arribar a donar resultats objectius i comparatius de factors subjectius sobre l'eficiència en fomació sota els constructes investigats (presencialitat, webinars, eLearning).
(Hem d'entendre els operands (+, - i *) com a: presència de factor, absència de factor i connexió / simultaneïtat de factors, respectivament).
----------------------------------------------------------------------------------------------
Tenir en compte literatura referent a:
- Metodologia qualitativa, basada en:
- Enquestes en profunditat sobre les sensacions que manifestaran una mostra d'estudiants tipus
- Estudi de camp basat en observació participant, seguint les directives de Taylor i Bogdan (1987)
- Estudi etnogràfic de manera virtual, seguint processos apuntats per Hine, C. (2004)
- Investigació-acció, seguint a Bartolomé (2000)
- Metodologia quantitativa, basada en:
- Estudis descriptius i correlacionals per conclusions bàsiques
- Estudis inferencials per extrapolar resultats integrables a altres variables connectables a diferents focus de la investigació.
D'altra literatura de suport
Per analitzar el disseny de la investigació qualitativa, una de les propostes a seguir, serà la guia que ens proposa Creswell (2003) :
· S'esmenten les característiques bàsiques dels estudis qualitatius?
· S'esmenta el tipus específic d'estratègia qualitativa (història, definició i aplicacions) utilitzada en l'estudi?
· Comprèn el lector el rol de l'investigador en l'estudi (experiències passades,connexions personals amb els participants i amb el context, passos per a entraren l'escenari i aspectes ètic?)
· S'identifica l'estratègia de mostreig intencional utilitzada?
· S'esmenten les estratègies específiques per a la recollida de dades (incloent-hi els possibles protocols utilitzats)?
· S'identifiquen els passos per a l'anàlisi de dades?
· Hi ha evidències que l'investigador ha organitzat les dades per analitzar-les?
· L'investigador ha revisat totes les dades per obtenir-ne una visió general?
· S'han utilitzat codis per a les dades?
· Els codis s'han desenvolupat per a descriure o identificar temes?
· Els temes s'interrelacionen per a mostrar un nivell millor d'anàlisi i abstracció?
· S'esmenta la manera en què es representaran les dades (taules, gràfics, figures)?
· S'especifica la base a partir de la qual es duran a terme les interpretacions (experiències personals, literatura, preguntes)?
Per una altra banda, repassant el constructe objecte d’investigació, cal tenir en compte una sèrie de variables que configuren tot l’escenari, definit des de 3 fronts: alumnes, professors i tecnologia; cadascun d’ells, alhora, interrelacionat amb els altres.
En aquest sentit, i per ser concret, en la vessant qualitativa caldria avaluar la utilització del mètode d’investigació basat en el disseny. En la vessant quantitativa, la metodologia emprada podria ser l' ex-post-facto basada en un disseny prospectiu amb més d’una variable independent-factorial (Montero,I.; Alonso, J.;1992a) . En quant a la recollida de dades, la metodologia a seguir, serà la constructivista.
La justificació de la selecció d’aquesta metodología hibrida per a abordar la situació, per una banda, rau:
· En l’aspecte qualitatiu: tot apunta a que sigui la més addient ja que la finalitat de la investigació, sota aquest paradigma, està orientada a dissenyar i explorar innovacions educatives (Rodríguez, D.;Valldeoriola, J. 2009), objectiu clau del meu estudi.
· En l’aspecte quantitatiu: En primer lloc, tal com apunta Mateo (2000), també són les més utilitzades en educació. Per una altra banda, “ens proporcionen tècniques per a descriure la realitat, analitzar relacions, categoritzar ...” (Rodríguez, D.;Valldeoriola, J. 2009), punts clau d’aquesta investigació. En quant al disseny prospectiu i donada la naturalesa objecte d’estudi, tot apunta a que s’haurà de combinar les variables independents i el seu efecte sobre una variable dependent (prospectiu factorial). Per últim, la recollida de dades sota una metodologia constructivista amb una implicació de l’investigador basada en observacions participants i entrevistes en profunditat, complementarà a l’estudi qualitatiu, en matèria de:
- Comprendre el fenòmen a investigar.
- Identificar variables importants per a definir hipòtesis i la seva posterior contrastació.
- Explicar els elements que causen el fenomen, identificar xarxes causals plausibles que modelen el fenomen.(Rodríguez, D.;Valldeoriola, J. 2009)
Per una altra, la ideonitat d’aquesta hibridesa metodològica proposada, passa per l’orientació qualitativa en vincular pensament i realitat on els primers amotllen a la segona, tot fent una aproximació al fenomen des de dintre de l’escenari. Tal i com apunten Taylor y Bogdan (1987.Pàg.16), referint-se als propòsits qualitatius en investigació, “El fenomenòleg vol entendre els fenomens socials des de la pròpia perspectiva de l’actor”. Així, obtindrem les relacions possibles d’interdependència i relació a investigar, entre els actors i l’objecte d’investigació.
En quant a l’orientació quantitativa, ens permeterà estudiar el fenomen des de fora amb la finalitat d’obtenir uns resultats concrets que complementin els resultats qualitatius i que serveixin de guia d’actuació futures orientadores de l’objectiu motiu d’estudi: la millora en l’aprenentatge mitjançant un disseny tecnopedagògic basat en webinars.
El procés a seguir per a dur aquesta investigació, passa pels següents punts:
1. Ús de metodologies qualitatives per a apropar-se a la situació a investigar i comprende-la en la seva totalitat (aquest punt pot basarse en la meva experiència)
2. Posteriorment a aquesta aproximació, cal definir les preguntes afins
3. Formular hipòtesis
4. En la fase de recollida de resultats, fer diferents anàlisis quantitatius i qualitatius. Els primers per donar precisió a les dades obtingudes d’una mostra determinada, els resultats de la qual, puguin inferir a tota la població. Els segons, per obtenir una visió holística del fenomen objecte d’investigació.
