Intentaré demostrar el que he observat amb el pas del temps (o no, quí sap?) que hi ha una sèrie de factors (socials, econòmics, culturals - principalment- i tecnològics -que afecten al professorat-) que fan del constructe webinar ser més eficient que la formació presencial i que l'eLearning.
Dit des d'una altra vessant, el webinar és el graó perdut entre la presencialitat i la virtualitat adequat per la fusió / evolució entre els constructes. (Xavier Resa dixit)
La hipòtesi neix de la premisa de que gràcies a un disseny tecnopedagògic basat en l'ús intensiu de les TICs i els seus recursos ACTUALITZATS, la formació d'aquests enginyers híbrids serà més eficient gràcies a la integració dels beneficis de la presencialitat i la virtualitat per vía dels constructe WEBINAR.
Caldrà, però, atendre de manera somera, a d'altres factors, com ara:
- Tecnologia
- Paradigmes de l'aprenentatge
- Models de formació a distància
- Dissenys tecnopedagògics
- Models d'aprenentatge
- Enginy (enginyers) i OpenKnowledge
Resulta obvi pensar en la dimensió de tal investigació. Per aquesta raó, plantejo desenvolupar una línia general que pugui servir de base a futurs treballs. En aquest sentit, observarem la important dosi d'actualitat i projecció futura en l'àmbit tecnològic que permet continuïtat en l'estudi (Nota: ja he assenyalat en més ocasions que moltes investigacions trobades són obsoletes degut a les fonts de consulta, encara més obsoletes i no contrastades empíricament pels investigadors).
Sáez Vacas, F. (2004). http://www.gsi.dit.upm.es/~fsaez/OtrosArticulos/otro_articulo_13.html. Consultada el 16-3-2012
